El treball de la dona en el sector del calçat: les aparadores menorquines (1924)
[cat] Es presenten els resultats sobre la segmentació del mercat de treball per gènere a dues ciutats de l' illa de Menorca a partir de la sistematització dels padrons de població de 1924: Maó i Ciutadella. L' interès del treball transcendeix, però, l' àmbit estrictament local. S' integra en un projecte general que persegueix establir paral·lelismes amb altres ciutats espanyoles i en el qual participa l' Àrea d' Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Economia Aplicada de la UIB. L'elecció de Menorca com a marc geogràfic es fonamenta, en primer lloc, en l'equilibri intersectorial... Mehr ...
Verfasser: | |
---|---|
Dokumenttyp: | bachelorThesis |
Erscheinungsdatum: | 2022 |
Verlag/Hrsg.: |
Universitat de les Illes Balears
|
Schlagwörter: | 338 - Situació econòmica. Política econòmica. Gestió / control i planificació de l'economia. Producció. Serveis. Turisme. Preus / 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local / Gènere / mercat de treball / industria sabatera / aparadores / Menorca |
Sprache: | Catalan |
Permalink: | https://search.fid-benelux.de/Record/base-29249095 |
Datenquelle: | BASE; Originalkatalog |
Powered By: | BASE |
Link(s) : | http://hdl.handle.net/11201/159451 |
[cat] Es presenten els resultats sobre la segmentació del mercat de treball per gènere a dues ciutats de l' illa de Menorca a partir de la sistematització dels padrons de població de 1924: Maó i Ciutadella. L' interès del treball transcendeix, però, l' àmbit estrictament local. S' integra en un projecte general que persegueix establir paral·lelismes amb altres ciutats espanyoles i en el qual participa l' Àrea d' Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Economia Aplicada de la UIB. L'elecció de Menorca com a marc geogràfic es fonamenta, en primer lloc, en l'equilibri intersectorial que presenta l'illa (en comparació amb Mallorca i Eivissa) respecte al nombre de població dedicada als distints sectors econòmics. En segon lloc, en l'especialització de l’illa al subsector del calçat. I, en tercer lloc, en el marcat caràcter marítim d'ambdues poblacions, especialment en el cas de Maó. En part per la importància comercial del seu port i, en part també, per l' elevat contingent de població militar que albergava. S’analitza la composició dels mercats laborals d'ambdues ciutats i, alhora, s’estableixen comparacions respecte a les professions més o menys. No obstant això, aquest treball en particular es centra en l'anàlisi d'un grup professional concret: el de les treballadores del calçat dedicades a la fase de l'aparellament i que rebien, en conseqüència, la denominació d'aparadores. Després d' una introducció general, es dedica un primer apartat a l' anàlisi de la composició del grup, es fa especial èmfasi en la preponderància de les treballadores del sexe femení, es constata que són sobretot solteres i s'estudia la seva distribució per franges d'edat. S'aprofundeix, així mateix, en la seva extracció social, procedència i nivell d' alfabetització. S'aborda, a continuació, el tema de la retribució econòmica. En l' apartat de recapitulacions es presenten les principals similituds i diferències entre el perfil sociodemogràfic de les aparadores, les treballadores de l' agulla i les del servei domèstic, atès que ...