[cat] L'article analitza les innovacions culturals deis sectors obrers de Sabadell de finals del segle XIX, principalment les novetats culturals que en aquests anys arriben a la ciutat procedents d'Europa: el teatre sociològic com a expressió de la realitat política immediata, el neomalthusianisme de Paul Robin, i el nou corrent de l'ensenyament integral. Els medis obrers de la ciutat trencaren amb tot tipus de tradició plebea o de relacions interclassistes, que l'integrisme catòlic, de tanta presencia a la ciutat-fàbrica, estava disposat a mantenir, fins i tot quan ja estava establert un marc de relacions de producció capitalista. Això qüestiona la tesi de Gabriele Ranzato de l'existència a Sabadell d'una suposada entente cordiale entre classes. Ben al contrari, l'article sosté que l'obrerisme de Sabadell fou pioner a Catalunya i Espanya en la preparació d'alguns deis desencadenants de la transició demogràfica, en oposició a la burgesia, l'Estat i l'Església catòlica. ; [eng] The article analyses the cultural innovations introduced among the working-classes of Sabadell at the turn of the nineteenth-totwentieth centuries. More particularly,it studies the town's cultural imports from contemporary Europe: the social theatreas a means of engaging with political reality, Paul Robin's neo-Malthusianism, and the new trend of integral education. Working-class circles broke away from plebeian tradition and inter-class culture, which Catholic fundamentalism, previously hegemonic in thís factory town, was ready to preserve, even after capitalist relations of production had been firmly establíshed. This challenges Gabriele Ranzato's thesis that a socalled entente cordiale between classes existed in Sabadell. It is argued, on the contrary, that the Sabadell working class was a ground breaker, both in Catalonia and in Spain, in the introduction of new practices leading to demographic transition, in opposition to the bourgeoisie, the State, and the Catholic Church.