Un dels trets més característics del Sòcrates platònic és la constant menció dels diferents artífexs, característica compartida per l’Estranger i l’Atenès, els altres personatges mitjançant els quals Plató expressa el seu pensament. Són les analogies amb els distints treballadors i les seves tècniques o pràctiques les que serveixen per posar de manifest diferents tipus d’acció: una orientada a fins racionals, productora d’un bé i avalada per un camp teòric de coneixement tècnic; una altra irracional, orientada a plaers i sense cap coneixement que la sustenti. Els exemples d’oficis no només li serveixen a Plató per posar de manifest aquesta important distinció, necessària per erigir la política en tècnica suprema, sinó que li són molt útils per donar consistència i validesa a nombrosos aspectes fonamentals del seu pensament. L’anàlisi d’aquest ús és una via d’accés a la filosofia de Plató.