Consultable des del TDX ; Títol obtingut de la portada digitalitzada ; El model d'organització territorial de la ciutat regional policèntrica està basat en l'ús extensiu del territori, el funcionalisme i la zonificació segons activitats i usos urbans. En aquest marc urbà , la mobilitat adquireix una importà ncia rellevant en tant que és l'activitat que ha de permetre connectar les diferents à rees urbanes i d'aquesta manera permetre que els ciutadans puguin arribar a les activitats i serveis que l'entorn urbà ofereix. Per a la connexió de les diferents à rees urbanes s'ha prioritzat l'ús del cotxe privat. Els mitjans alternatius han quedat relegats a jugar un rol secundari: els desplaçaments a peu són dificultats per les distà ncies creixents a recórrer i per un disseny urbà no adaptat als vianants, mentre que els mitjans d'ús col·lectiu tenen rellevà ncia en alguns trajectes i en algunes esferes temporals. Però també, l'acessibilitat social als mitjans de transport és diferent en cada cas: així el cotxe és un instrument que es troba desigualment repartit entre la població existint notables diferències d'accés. Aquesta tesi focalitza el seu estudi en els col·lectius definits per les variables de gènere (dones), d'edat (joves) i de procedència sociolingüística (immigrants extracomunitaris) per analitzar com la relació que s'estableix amb el vehicle privat influeix i dificulta el seu accés al mercat laboral. És l'estudi, per tant, dels exclosos del model de mobilitat. Així mateix, el territori és una variable central ja que les diferents cobertures del transport d'ús col·lectiu i les possibilitats de fer recorreguts a peu dibuixen unes à rees urbanes summament desiguals. Així, l'estudi de cas s'ha realitzat a partir d'aquestes dues variables: el col·lectiu de pertinença i l'à rea urbana de residència. Les à rees urbanes de residència s'han tipificat com a à rees amb una alta cobertura de transport d'ús col·lectiu, amb una cobertura mitjana i amb una baixa cobertura a partir ...