La situació d'emergència climàtica obliga a la cerca de solucions que garanteixin nivells de qualitat ambiental aptes per al desenvolupament saludable de la vida humana, sent una reclamació a escala planetària vistes les protestes en defensa del medi ambient. Una de les reclamacions és la cerca d'un mobilitat més sostenible, que respongui a la situació límit de congestió ambiental. Malgrat tractar-se d'un de les maneres de transport més longeus i amb un major arrelament social històric, la bicicleta s'ha vist desplaçada de la posició d'actor principal a la ciutat després de la popularització de la mobilitat privada durant el període de postguerra mundial. El desenvolupament associat a la mobilitat privada ha generat les condicions de connectivitat i accessibilitat necessàries per al desenvolupament econòmic de l'últim segle. No obstant això, la transformació dels hàbits de mobilitat ha provocat la disminució de la presència dels espais naturals en àmbits metropolitans, la fragmentació del territori i ha perpetuat un model que provoca greus externalitats i incidències urbanes. Per aquest motiu constreny la recuperació de la bicicleta i la mobilitat ciclable, compatible amb els desplaçaments realitzat sobre artefactes i vehicles de mobilitat activa i personal, com a agent notori de la mobilitat urbana, en els seus diferents formats. El desenvolupament d'una infraestructura ciclable de qualitat fomenta la millora de la qualitat de l'entorn urbà en el qual s'implementa, des d'un punt d'ambiental. D'altra banda, s'afavoreix la major convivència urbana, tant amb les modalitats de transport sostenibles com amb la mobilitat privada. A més, es donen les condicions per a fomentar l'activitat comercial de proximitat i opcions de distribució urbana més eficients com la ciclologística. Per a defensar aquestes reflexions, s'estudiaran des del punt de vista de la ciclabilitat els casos de les metròpolis d'Amsterdam, París i Barcelona. ; La situación de emergencia climática obliga a la búsqueda de soluciones que garanticen ...