This paper argues that Jacob's Room addresses trauma through the ghostly figure of Jacob Flanders. I contend that the author breaks conventional narrative techniques by relying on the aesthetics of absence to portray a character who is never completely known to the readers and haunts the text through the uncanny traces he leaves behind. In doing so, Woolf uses absence as a substitute for the failure of language to translate the horror of war. In its elegiac essence, the narrative can be considered not only evidence of war trauma but also an experimental work of personal and cultural mourning. ; Aquesta dissertació argumenta que Jacob's Room aborda el trauma per mitjà de la figura fantasmal de Jacob Flanders. L'autora trenca amb les tècniques narratives convencionals en recórrer a l'estètica de l'absència per retratar un personatge que els lectors no acaben de conèixer per complet i que aguaita el text a través de les empremtes sinistres. En fer-ho, Woolf utilitza l'absència com a substitut del llenguatge per traduir l'horror de la guerra. En la seva essència elegíaca, la narració es pot considerar tant evidència del trauma de la guerra com un treball experimental de dol personal i cultural. ; Esta disertación argumenta que Jacob's Room aborda el trauma a través de la figura fantasmal de Jacob Flanders. La autora rompe con las técnicas narrativas convencionales al recurrir a la estética de la ausencia para retratar un personaje que los lectores no terminan de conocer por completo y que acecha el texto a través de sus huellas siniestras. Al hacerlo, Woolf utiliza la ausencia como sustituto del lenguaje para traducir el horror de la guerra. En su esencia elegíaca, la narración puede considerarse tanto evidencia del trauma de la guerra como un trabajo experimental de duelo personal y cultural.