El 2014, les disposicions de la Constitució relatives al Senat van ser revisades per canviar tant la composició com els poders de la segona Assemblea Parlamentària Federal. El resultat és decebedor.Pel que fa a la composició del nou Senat, l'objectiu de fer-ne una segona cambra que representés a cadascuna de les entitats federades, respectant-ne les peculiaritats, no s’ha assolit. Certament, 50 dels 60 senadors són elegits pels parlaments de la comunitat i de la regió. Però, d'una banda, el Senat es configura al voltant de la distinció entre flamencs i francòfons, que reflecteix la distribució de senadors entre dos grups lingüístics i, d'altra banda, la distribució de senadors entre aquests dos grups lingüístics correspon a la distribució entre la població belga, com en la Cambra de representants. Això planteja la pregunta sobre el sentit del bicameralisme.Pel que fa a les competències del nou Senat, han quedat tan reduïdes que, ara per ara, és la institució parlamentària més feble del Regne. La llista de les lleis en què el Senat pot intervenir o ha de fer-ho s’ha limitat considerablement. ; The provisions of the Constitution relating to the Senate were revised in 2014, in order to introduce significant changes in the composition and powers of the Federal Parliament’s second chamber. The result is disappointing.As regards the composition of the new Senate, the aim of making it a second chamber representing each of the federal entities, and respecting their particular features, has not been achieved. Admittedly, 50 of the 60 senators are elected by the community and regional parliaments. But the configuration of the Senate is based on a distinction between Flemish and French speakers, reflecting the fact that senators are divided into two language groups, and it corresponds to the division at the heart of the Belgian population, as in the Chamber of Representatives. That poses the question of the real meaning of bicameralism.As far as the powers of the new Senate are concerned, these have been reduced to the ...