A la fi de juny de 1854, els militars moderats revoltats contra el govern obtingueren un incert resultat a Vicálvaro (rodalia de Madrid). Però amb l'esclat de les revoltes populars urbanes el mes de juliol -la de Madrid fou particularment violenta- la crisi política adquirí una nova dimensió i finalment la reina Isabel 11 hagué de nomenar Espartero, líder dels progressistes, cap d'un govern que incloïa progressistes i moderats reformistes. Així, després de I'anomenada dècada moderada, començava l'anomenat Bienni Progressista. Aquest període, de juliol de 1854 a juliol de 1856, es caracteritza per una major amplitud de les llibertats civils i per un major dinamisme polític, i molt especialment en el camp de la política econòmica: llei de bases del Ferrocarril, llei de la banca d'emissió, llei de les societats de crèdit, desamortització de Madoz.