Els darrers anys han canviat algunes de les idees referents a les relacions hídriques de les plantes. D'una banda, s'ha posat més èmfasi en l'estudi del transport d'aigua a l'interior del xilema i, de l'altra, s'ha reconegut l'existència de limitacions biofísiques relacionades amb l'arquitectura d'aquesta via. En particular, la vulnerabilitat a l'embolisme del xilema ha estat considerada com un dels factors principals que determinen la capacitat de les plantes per fer front a determinats estrès ambientals. En relació a la sequera, s'han mesurat les corbes de vulnerabilitat de més de cent espècies des del desenvolupament de les tècniques hidràuliques, a mitjans dels vuitanta. Aquestes dades mostren una enorme variabilitat, tant intra- com interespecífica, que ha estat relacionada amb les condicions ambientals i amb la història evolutiva. En aquest treball fem una revisió d'aquestes dades i intentem extreure'n algunes implicacions ecològiques i evolutives. ; Last years, some ideas concerning plant water relations have changed. On one hand, more emphasis has been put in the study of water transport inside the xylem and, on the other, biophysical limitations related to the architecture of this pathway have been recognized. In particular, vulnerability to xylem embolism has been pointed out as one of the main factors determining the ability of plants to cope with some environmental stresses. In relation to drought, vulnerability curves have been measured for more than a hundred species since the development of the hydraulic techniques, in mid eighties. These data show an enormous variability, both intra- and interespecific, which has been related to environmental conditions and evolutionary history. In this paper we review these data and try to extract some ecological and evolutionary implications.