A la llinda d’una finestra de la façana de can Sabater, una magnífica masia emplaçada a l’entrada del nucli antic d’Aiguaviva, s’hi llegeix, en esvelts caràcters epigràfics: BANET SABATER ME FECIT 1634.1 Es tracta de l’immoble principal d’un important patrimoni rural que estava creixent justament pels volts d’aquesta data, i més que ho faria durant la resta de la centúria i el segle XVIII. Com és normal a l’època, una hisenda rural gironina basava la seva economia en l’agricultura i la ramaderia, amb una millor o pitjor organització, i es veia sotmesa als vaivens de la conjuntura, les bones o males collites, la decisiva influència de les incidències climàtiques en el resultats, l’amenaça periòdica del recurs a l’endeutament en censals i vendes a carta de gràcia quan les collites no eren les esperades o el mercat es presentava advers, els estralls causats per guerres i epidèmies…