Aquesta tesi doctoral se centra en els pintors francesos, neerlandesos i alemanys actius als territoris ibèrics de l'antiga Corona d'Aragó entre el regnat de Joan I i el de Ferran el Catòlic, és a dir, entre el 1387 i el 1516. El seu principal objectiu és aprofundir en el coneixement d'aquests artistes analitzant-ne el possible impacte en la producció local. En termes més generals això ha permès reconsiderar la qüestió dels intercanvis culturals a través dels viatges d'artistes. Els resultats de la investigació s'articulen en dues grans parts, cadascuna dividida en quatre capítols. En primer lloc, s'aborda la dimensió social d'aquests moviments de persones, amb un primer capítol dedicat a la qüestió de les circulacions –en què es recalca la importància del flux migratori Nord-Sud– i un segon capítol sobre la integració d’aquests estrangers al territori de la Corona d'Aragó. El tercer i quart capítol aborden les qüestions del gust de l'època, subratllant el notable interès per les arts septentrionals i les destreses associades, que va crear un ambient favorable a l'arribada d'artistes forans. L'estudi d'aquests pintors posa en relleu la seva polivalència, ja que unien competències de mestres vidriers, il·luminadors i, de vegades, dissenyadors de models per a brodats i teixits. La segona part de la tesi se centra en la producció d’aquests pintors, així com en la de determinats pintors ibèrics de formació nòrdica, per tal de precisar les novetats que van poder aportar a la producció local. El cinquè capítol s'ha consagrat al període del gòtic internacional, mentre que el sisè i el setè analitzen l'arribada del nou realisme flamenc, l'ars nova, abastant respectivament els períodes del 1420 al 1450 i del 1460 al 1490. En darrer lloc, el capítol vuitè examina les aportacions del Renaixement italià al trànsit al segle XVI, sovint per mitjà d'artistes nòrdics i de la difusió de models gravats germànics. La tesi es recolza en un ric estudi documental que es presenta al volum annex. Aquest comprèn una anàlisi ...