Durant el règim franquista el paper de la dona es va intentar relegar a la cura de la llar, dels fills i del marit. No obstant això, fent un estudi acurat de la història, des d'una perspectiva de gènere, es demostra que no va ser així i que malgrat els intents d'apartar-les del món laboral mai va deixar de participar-hi. A través d'una anàlisi detallada de la normativa laboral al llarg de la dictadura i mitjançant el testimoni de tres dones sabadellenques es plasma, per una banda, la contradicció comentada i, per altra banda, les diferents vides i experiències que van acumular cada una durant els anys 60 a Sabadell; fet que dota de transversalitat i versemblança aquest treball. A més, també es fa notòria la necessària revisió de la metodologia que s'adopta en l'estudi i investigació de la història, per tal d'integrar-li la perspectiva de gènere adequada i poder explicar els fets passats des d'un vessant més realista, inclusiu i no discriminatori.