El nou ordre franquista va significar una revulsió completa dels principis socials, polítics i jurídics que van inspirar la segona República. Es va començar a preparar ja des dels inicis de la rebel·lió militar, mitjançant instruments jurídics com el judici sumaríssim i el judici sumaríssim d'urgència. A l'escala local, l'aplicació sistemàtica del judici sumaríssim als vençuts permeté un control sistemàtic i capil·lar de la població civil, mitjançant el sistema de delacions i la ràpida instrucció que se'n seguia. Fou particularment important també per implicar els poders locals de pobles, viles i ciutats, controlant-ne al mateix temps l'afecció. En aquest article, analitzem el judici sumaríssim de febrer del 1939 contra l'editor i escriptor sabadellenc Joan Sallarès i Castells (1893-1971). Això ens permet mostrar succintament aquest sistema de control a la ciutat, i el comportament dels seus familiars i amics, els quals, com ho demostra la carta d'agraïment que aquest adreçà a Antoni Vila Arrufat el 12 de gener de 1941, van fer tot el possible (i el que calia) per assolir la seva llibertat.