El present estudi s’ocupa de caracteritzar les pràctiques innovadores amb mediació de TIC a l’una de definir el perfil d’aquests subjectes que es qualifiquen com innovadors en el nivell de postgraus. Emmarcat com un estudi de cas, es desenvolupa a la Universitat de la Sabana localitzada a Colúmbia, al municipi de Chía, Departament de Cundinamarca. La població va incloure sis programes de mestratge amb els seus professors i estudiants, circumscrits a dues unitats que desenvolupen programes vinculats a l’àrea d’educació, pedagogia i TIC. Entre els propúsits, es va buscar identificar les percepcions al respecte de l’ocupació de TIC, descriure les pràctiques pedagúgiques intervingudes per TIC i definir el perfil dels innovadors en els programes de postgrau participants. A partir d’identificar a 10 innovadors seleccionats pels maestrantes, es van determinar el tipus de recursos i estratègies empleats, les postures d’aquests innovadors en relació amb la incorporació de les TIC a la praxi, els tipus d’innovació educativa que emergeixen de la pràctica i seus nivells d’apropiació de TIC. La semblança del perfil de l’innovador que empra les TIC, revela que són propers als seus estudiants, compromesos amb el seu quefer, grans motivadors i comunicadors que propicien l’autonomia i en raó a aixú escullen els recursos i eines TIC. Es detecten algunes discrepàncies en l’ocupació que fan de les TIC i la importància que els assignen, originats en la unitat a la qual es troben vinculats i la seva formació de base. Finalment es defineixen tres dimensions que idealment han d’exhibir els professors que apalanquen la IE i on s’inclou l’ús de TIC: social, docència i innovació. Basats en aquestes dimensions s’estableix una relació entre les competències docents, digitals i les qualitats del professor que es catalogui com a innovador. ; El presente estudio se ocupa de caracterizar las prácticas innovadoras con mediación de TIC a la par de definir el perfil de esos sujetos que se califican como innovadores en el nivel de posgrados. ...