Ambaixada a Bruxel·les

Qualificació obtinguda: 9 ; L’edifici objecte d’aquest projecte es troba al Quartier Européen de la ciutat de Brussel·les. Amb vora d’un milió d’habitants, la capital de Bèlgica és alhora també la principal seu administrativa de la Unió Europea. Prèviament a l’establiment de totes les institucions europees, el barri era eminentment residencial, però durant la segona meitat del segle XX amb l’arribada de les primeres institucions europees, el plantejament urbanístic es va anar allunyant dels paradigmes tradicionals. Ha desaparegut la caixa del carrer, característica de la ciutat de Brussel·les... Mehr ...

Verfasser: Cuatrecases i Montiel, Jordi
Dokumenttyp: Master thesis (pre-Bologna period)
Erscheinungsdatum: 2016
Verlag/Hrsg.: Universitat Politècnica de Catalunya
Schlagwörter: Embassy buildings-- Belgium--Bruxelles / Ambaixades -- Edificis -- Bèlgica -- Brussel·les
Sprache: Catalan
Permalink: https://search.fid-benelux.de/Record/base-26965904
Datenquelle: BASE; Originalkatalog
Powered By: BASE
Link(s) : http://hdl.handle.net/2117/97763

Qualificació obtinguda: 9 ; L’edifici objecte d’aquest projecte es troba al Quartier Européen de la ciutat de Brussel·les. Amb vora d’un milió d’habitants, la capital de Bèlgica és alhora també la principal seu administrativa de la Unió Europea. Prèviament a l’establiment de totes les institucions europees, el barri era eminentment residencial, però durant la segona meitat del segle XX amb l’arribada de les primeres institucions europees, el plantejament urbanístic es va anar allunyant dels paradigmes tradicionals. Ha desaparegut la caixa del carrer, característica de la ciutat de Brussel·les i els edificis s’han anat allunyant de l’alineació de façana per generar grans espais previs d’accés a les diferents delegacions de govern i altres institucions administratives. La topografia actual del Chaussée d’Etterbeck, que ressegueix el camí d’una antiga riera, és bruscament inferior a la de les vies principals properes a l’emplaçament, com la Rue de la Loi i la Rue de Belliard. Aquest fet, juntament amb l’arribada del ferrocarril, han fet que els grans edificis institucionals lluitin per assolir una relació més directa amb les cotes superiors de les avingudes principals, col·locant-se sobre pedestals. Existeix certa reticència de la ciutadania cap a aquesta arquitectura moderna, que en l’intent de dotar mitjançant grans volumetries la nova identitat visual d’una emergent UE, ha desembocat en la creació d’un centre administratiu que molts consideren aïllat de la resta de la ciutat. Molts edificis, amb el seu caràcter objectual, s’han oblidat de respondre a la complexitat de cada emplaçament i a l’escala humana de l’arquitectura. És per això que el Quartier Européen té una gran deficiència d’espais exteriors de relació acotats entre edificis. Així, el solar ocupa un lloc on xoquen tres realitats ben diferents: la construcció tradicional de gra petit; l’eixample d’edificis de mitjana alçada i finalment els edificis objecte de gran escala. El projecte, a la confluència d’aquestes tres realitats, afronta el repte actuant ...