Els arguments d’Hugo Groci en Mare liberum en defensa de la llibertat dels mars i, en particular, del dret natural al comerç, que tant afavoria els interessos mercantils neerlandesos, han estat interpretats per alguns historiadors com a legitimació de l’expansió imperialista europea de l’època. En front d’aquesta opinió, i com a resultat de l’estudi a fons de l’obra grociana per a l’edició crítica que prepara sobre el seu De iure belli ac pacis, l’autor argumenta que, en realitat, la defensa del dret natural a l’autoconservació —que tenia arrels en autors espanyols de la Segona Escolàstica— abastava també als no europeus i que facultava uns i altres a desplaçar-se en cerca de refugi o d’una vida millor. Com a corolari, l’autor troba en la doctrina de Groci un renovat interès avui en dia, sobre el fenòmen de la immigració que viuen les nostres societats. ; Hugo Grotius’ reasoning in Mare liberum in defence of the freedom of the seas and particularly of the natural right to trade, so favourable as both of them were to Dutch merchant interests, has been understood by some authors as a plain legitimazation of the European imperialist expansion of his age. Drawing from his through analysis of Grotius’oeuvre for a critical edition of De iure belli ac pacis, the autor confronts this opinion and argues that the natural right of self-preservation —rooted in Spanish authors belonging to the school of the Second Scholastic— reached non-Europeans as well. Everyone was entitled to move elsewhere looking for either refuge or a better living. As a corolary, he fi nds a new interest in Grotius’ ideas for our current concerns, namely the inmigration experienced by our societies. ; --