Modelamiento estructural de la parte axial de la Cordillera Oriental de Colombia: Entre el páramo de Sumapaz y la Sabana de Bogotá

La part externa dels Andes de Colòmbia està representada per la Cordillera Oriental, un sistema d’encavalcaments de doble vergència format durant el Cenozoic, producte de la inversió d’un rift de retro-arc mesozoic. Els piemonts de la Cordillera estan dominats per encavalcaments en direcció a l’avantpaís, àmpliament documentats degut a l’interès i productivitat d’hidorcarburs. Al contrari, la part interna de la Cordillera entre la Sabana de Bogotá i el Páramo de Sumapaz (zona axial), consisteix en un cinturó de plegament d’escala quilomètrica, molt menys documentat. En superfície involucra roq... Mehr ...

Verfasser: Ruiz Amaya, Juan Camilo
Dokumenttyp: doctoralThesis
Erscheinungsdatum: 2021
Verlag/Hrsg.: Universitat Autònoma de Barcelona
Schlagwörter: Cordillera oiriental / Eastern cordillera / Seccions estructurals / Secciones estructurales / Structural sections / Tectònica salina / Tectónica salina / Salt tectonics / Ciències Experimentals / 00
Sprache: Spanish
Permalink: https://search.fid-benelux.de/Record/base-27650221
Datenquelle: BASE; Originalkatalog
Powered By: BASE
Link(s) : http://hdl.handle.net/10803/671818

La part externa dels Andes de Colòmbia està representada per la Cordillera Oriental, un sistema d’encavalcaments de doble vergència format durant el Cenozoic, producte de la inversió d’un rift de retro-arc mesozoic. Els piemonts de la Cordillera estan dominats per encavalcaments en direcció a l’avantpaís, àmpliament documentats degut a l’interès i productivitat d’hidorcarburs. Al contrari, la part interna de la Cordillera entre la Sabana de Bogotá i el Páramo de Sumapaz (zona axial), consisteix en un cinturó de plegament d’escala quilomètrica, molt menys documentat. En superfície involucra roques sedimentàries del Cretaci Superior i Terciari, amb un nivell d’erosió força constant, i sense una vergència dominant ni grans translacions encavalcants. La configuració tectònica de la Cordillera Oriental ha estat objecte de diverses interpretacions, especialment a la zona axial. En base a la interpretació de 450km de línies sísmiques 2D, l’edició cartogràfica resultant del treball de camp propi i la compilació de dades estructurals de superfície d’altres autors, en aquest estudi s’han construït 12 noves seccions estructurals seriades i compensades, dues d’elles restituïdes seqüencialment des de l’estadi actual fins al Cretaci Superior. L’escurçament calculat és del 14% de mitjana. L’estil estructural per la zona axial de la Cordillera Oriental entre la Sabana de Bogotá i el Páramo de Sumapaz inclou un nivell de desenganxament molt efectiu sota les estructures de plegament observades en superfície. Entre la seqüència basal interpretada com a Paleozoica i els plecs, s’estableix un desacoblament degut a una formació salina del Cretaci Inferior, causant plecs de desenganxament i diapirisme. Els nivells plàstics de la formació argilosa de Chipaque (Cretaci Superior) creen una disharmonia en els plecs. Els plecs mostren discordances progressives a diferents nivells de la successió cretàcia i terciària. Tot i que la presència de la sal en aquesta part de la Cordillera Oriental ha estat documentada per nombrosos autors, fins ...